Villar del Arzobispo

Localització

Nom oficial: Aeródromo de Villar del Arzobispo
Situació: 5,5 km al S
Paratge: el Hondo

villar_100_9268_b

Plànol de localització. AHEA, A 12152.

Dades històriques

Regió aèria: quarta
Sector: segon
Classificació: permanent
Codi republicà: 423 (des de 1937), AX-03 (desembre 38)
Codi sublevat: 6671

Descripció

Tipus de terreny: argilós, arenós i poc inundable
Obstacles i emmascarament: estava envoltat d’arbres on s’amagaven els aparells
Tipologia i mesures de les pistes: hexàgon irregular amb unes mesures màximes de 1.800 x 1.200 m
Elements: el conjunt principal se situava a l’extrem sud-est. Allí es rehabilità una masia existent: «La Casica», també anomenada el Mas o la Casica de Roger, que dotava de malnom a l’aeròdrom i que va ser construïda en 1929. Als voltants es va construir un pavelló de tropa i un refugi antibombes. Per la perifèria es van emplaçar diversos refugis elementals. Els dipòsits, alguns polvorins i dependències de l’oficialitat se situaven entre Villar i Casinos.

villar_100_9286_b

Fotografia aèria amb l’aeròdrom delimitat. AHEA, A 12152.

Ressenya històrica

La construcció de l’aeròdrom començà en desembre de 1936. Pel que sembla, la primera estructura de nova planta va ser el refugi antiaeri, iniciant-se el primer d’aquell mes; mentre que, les obres de fàbrica començarien entre el 19 i el 21 de desembre, finalitzant al març de 1937. El 23 d’eixe mes aterrarien els primers avions (Salvo, 2011: 153). La Casica de Roger s’empraria com a taller i polvorí, així com a lloc de comandament. Segons l’Exèrcit sublevat, l’aeròdrom era «un dels principals de bombardeig de la regió».
Durant els primers mesos, des de l’aeròdrom partirien els aparells per recolzar la defensa del litoral. Amb l’inici de la Batalla de Terol, el camp va tenir una gran activitat, com també tingué durant l’Ofensiva de Llevant i l’estabilització del front a la serra d’Andilla. En juny de 1938 es construïren dos edificis per al quarter de tropa, situats al costat de la Casica de Roger.
Davant l’avanç rebel, l’aeròdrom s’abandonà definitivament el 22 de març de 1939. En desembre, es tornarien els terrenys als seus propietaris amb motiu de la reducció de camps.

Memòria

Elements conservats: tots els edificis de l’antic aeròdrom es conserven en l’actualitat. Es tracta d’un dels conjunts més interessants i millor conservats dels existents a territori valencià. La Casica de Roger, tot i que ara desocupada, van ser ocupades per usos agrícoles i habitacional. El seu interior encara manté la disposició de la casa, amb una part més ornamentada i rica, i una altra per al personal de servei. Ambdós espais es comuniquen per una porta que dóna a la cuina i al bany, conservats d’època. Passat l’espai del servei, s’hi troben els corrals i patis per als animals.
Al costat de La Casica es troba el quarter de tropa, únic d’aquesta tipologia en tot el territori valencià. Es tracta d’una construcció amb dos naus longitudinals separades per un pati interior des d’on es distribueix l’espai. En l’actualitat, l’interior presenta una distribució diferent a l’original, doncs s’han instal·lat abeuradors per al bestiar.
El tercer element que es conserva en el conjunt és el refugi antibombes. Perfectament conservat, rehabilitat i visitable; està construit en mina, amb rajoles formant la volta i amb planta de ziga-zaga, i donava cabuda per a unes 50 persones. A l’ampit de l’entrada sud hi ha una inscripció gravada que diu: «Viva Teruel rojo / Viva Rusia / J.».
EL conjunt es complementa amb un motor hidràulic i una bassa, d’època posterior.

Projectes de recuperació: El refugi va estar restaurat per l’Ajuntament de Villar de l’Arzobispo i el conjunt ha estat inclosa en la ruta històrica «La Huella del hombre», instal·lant postes horitzontals i un panell explicatiu.
Teniu més informació al web oficial de l’Ajuntament i al web de la Revista Valencia Interior(en pdf).

villar_villar-la-casica

Ortofoto del conjunt. ICV, 2018.

Altres recursos
Vídeo en dron sobrevolant l’aeròdrom. Juan Antonio Gómez:

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Villar del Arzobispo, 1937. Exp. A 12152.
SALVO, César, Crónica de la Guerra Civil en El Villar, Villar del Arzobispo, Ayuntamiento de Villar, 2011.

fletxes_trans

3 pensaments sobre “Villar del Arzobispo

  1. Hola, agradecer el trabajo realizado, con una gran labor de campo, facilitando bastantes localizaciones y fotos actuales de bastantes campos, aunque a nivel de uso de los campos es bastante escasa la información. En el caso del campo de Villar, tengo que corregirte pues en suelo de la entrada Sur del Refugio dice realmente “Viva Teruel Rojo – Viva Rusia” y no Viva Aquel – Viva Rusia que indicas en el texto. Puedo facilitarte fotos que lo confirma si lo deseas.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s