La Cabezuela

Localització

Nom oficial: Aeródromo de La Cabezuela
Situació: 1 km al SO de la població
Paratge: la Cañada

Dades històriques

Regió aèria: setena
Sector: segon
Classificació: eventual
Codi republicà: –
Codi sublevat: –

Fotografia aèria del Vol Americà de 1945 on es veu l’espai que ocupava el camp. ICV.

Descripció

Tipus de terreny: –
Tipologia i mesures de les pistes: planta longitudinal
Elements: segons l’escarida informació, de l’aeròdrom sols constava la pista d’aterratge, sense cap refugi ni casa.

Ressenya històrica

Escassa informació documental es conserva del camp d’aviació. Sembla ser que es va construir per veïns tant de La Cabezuela com de les localitats circumdants, com Cortes de Pallás. Només es va emprar una vegada per a un aterratge d’emergència.

Memòria

Elements conservats: cap

Projectes de recuperació: cap

Bibliografia
IBÁÑEZ SOLAZ, Álvaro, “La Cabezuela: Aeródromo republicano”. El cañón del Júcar valenciano, 83, 2019, pp. 16-17.

Chulilla

Ressenya històrica

«La falta de datos no permiten localizarlo» és la única informació que apareix a l’expedient del camp d’aviació (AHEA, A 11811), junt a la seua referència (6941) i un plànol sense ubicació.
I és que el terme de Chulilla és massa accident i sense cap planura per ocupar aquest tipus d’infraestructura. Possiblement es confondria amb el de Villar de l’Arzobispo.

Plànol de situació de Chulilla. AHEA, A 11811.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Chulilla, s/f. Exp. A 11811.

Segorbe

Ressenya històrica

Des de l’espionatge sublevat es va considerar durant gran part del conflicte la
seua autenticitat. Apareix en diverses enumeracions amb distintes referències (5214 o 6401) i es va arribar a dir que era gran i estava emmascarat (AHEA, A 134).
Apareix per primera vegada citat a l’obra de Salas Larrazábal (1969), encara que investigacions posteriors ja confirmen la seua no existència (Sánchez, 2010).

Bibliografia i fonts
AHEA. Resumen de información sobre la provincia de Castellón menos la capital, s/f. Exp. A 134.
SÁNCHEZ MARTÍN, Carlos Javier, «La aviación militar durante la Guerra Civil en la región levantina», a AGUILAR, Inmaculada (coord.), 100 años de historia de la aviación en la Comunitat Valenciana, València, Conselleria d’Infraestructures i Transport, 2010, pp. 167-188.

Onda

Ressenya històrica

L’aeròdrom d’Onda era, si més no, una confusió i apropiació de l’aeròdrom de Betxí. A la documentació sublevada (AHEA, A 22) es conserva el plànol de localització on es fixa l’indret on se situa el camp de Betxí; en altres documents s’esmena com a Onda-Villarreal.
Aquesta confusió història produïria que Salas Larrazábal (1969: 216-217) puntualitzara l’existència dels dos aeròdroms i, per defecte, ha anat continuant en diverses investigacions i articles posteriors.

Plànol de situació de l’aeròdrom d’Onda (Betxí). AHEA, A 11715.

Bibliografia i fonts
AHEA. Campos de aviación rojos, 31-8-37. Exp. A 22.
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, La guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente, Barcelona, Ariel, 1969.

Llucena

Ressenya històrica

La població de Lucena del Cid (Llucena) apareix representada en un mapa de «los aeródromos rojos», datat el 21 d’abril de 1938 (AHEA, A 14). Suposadament coneixedor d’aquest mapa, entre d’altres, Salas Larrazábal (1969: 216-217) l’empraria per a conformar un mapa complet dels camps d’aviació republicans. La seua obra seria estessa i citada en la majoria d’investigacions i articles posteriors, les quals incloïen a Llucena com a localitat amb aeròdrom.
No obstant això, no apareix en cap altra documentació de cap dels dos exèrcits. A més a més, no existeix espai físic per instal·lar un camp d’aviació en els voltants de l’accidentada localitat. Per tot això, podem assegurar que no va existir tal aeròdrom i que, la seua referència, es referiria a alguna qüestió logística.

Bibliografia i fonts
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, La guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente, Barcelona, Ariel, 1969.
AHEA. «Rote Flugplätze in der Levante» (Mapa de los aeródromos rojos en Levante), 1938. Exp. A 14.

Xixona

Ressenya històrica

Es tracta d’un aeròdrom de difícil descripció ja que molts autors sí confirmen la seua existència (Salas Larrazábal va ser el primer d’ells). No obstant això, es desconeix la seua ubicació si és que alguna vegada va existir.
Possiblement, el camp es va projectar i es van començar a explanar alguns terrenys, motiu pel qual apareix en la documentació republicana. A principis de 1937 –o finals del 36–, era suprimit per «no existir en dicho lugar terreno apropiado para la construcción del mismo» (AGMAV, C.1113,5,2 / 3); però, a finals de 1937, encara apareixia com un aeròdrom eventual del primer sector.

Bibliografia i fonts
AGMAV, Plantillas de organización y plantillas en la actualidad, ca. gener 1937. C.1113,5,2 / 3.

Paterna

Plànol de localització. AHEA, A 11984.

Ressenya històrica

Acceptar o no l’existència de l’aeròdrom de Paterna resulta francament difícil. Per una banda, cap de les investigacions publicades sobre aviació durant la Guerra Civil l’anomena. En contraposició, l’Exèrcit sublevat el documentava entre Quart i Godella, i amb diversos aparells en març de 1937 (AHEA, A 11984), aspecte pel qual, possiblement, els voltants foren bombardejats el 6 i 7 de març (González, 2013).
Encara que hi ha documentació que assegura que el camp respon a l’aeròdrom de Manises, allò cert és que en diversos plànols el situen darrere del quarter de l’11é Regiment Muntat d’Artilleria, en les rodalies del Paredó d’Espanya, coincidint en l’indret on, el 5 de setembre de 1909, es va produir el primer vol a motor en Espanya (Aguilar; Oller, 2008).
Per aquestes raon, no es descarta pensar que, a l’indret, s’instal·laria un xicotet camp de socorro que donara cobertura tant a la ciutat com al proper aeròdrom de Manises.

Bombardeig del 7 de març de 1939. Ufficio Storico dello SME. Imatge extreta del blog: Los Archivos Secretos de Quart de Poblet.

Fotografia aèria del Vol Americà de 1956 de l’espai que ocuparia l’antic aeròdrom. ICV.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Paterna, s/f. Exp. A 11984.
AGUILAR CIVERA, Inmaculada; OLLER GARCÍA, Julián, El primer vuelo a motor en España. Paterna, 1909, València, Conselleria d’Infraestructures i Transport, 2008.
GONZÁLEZ, Javier, «Quart bajo las bombas», Los Archivos Secretos de Quart de Poblet, blog, 18-7-2013.

Casinos

Ressenya històrica

Es tracta d’un camp d’aviació que l’Exèrcit sublevat tenia documentat amb la referència 6673. En realitat es tractava d’un camp de cimbell per a confondre a l’enemic i protegir els importants aeròdroms de Llíria i Villar de l’Arzobispo, ja que se situa al bellmig de tots dos.
No obstant això, en gener de 1938 es ressenyen aparells en el camp, però podria considerar-se una confusió amb el camp de Villar o de Llíria. Siga com fos, la realitat és que no es tractaria d’un aeròdrom de campanya amb les seues infrastructures.

Plànol de situació. AHEA, A 11768.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Casinos, s/f. Exp. A 11768.

Cabanes

Ressenya històrica

L’aeròdrom de Cabanes va ser, en realitat, un camp d’aterratge improvisat que estigué en funcionament durant el mes de maig de 1937. Segons documentació sublevada, el 7 de maig es confirma que, el 12 de març, s’havien iniciat els treball de construcció d’un camp en Valdaba (la Vall d’Alba), situat entre aquesta població i Benlloc (AHEA, A 1933).
El més probable és que aquests treballs no arribaren a produir-se (almenys no en la seua totalitat) i que tan sols s’explanaren els terrenys. Açò és el que es desprén d’altres investigacions (Fabregat, 2013) on s’afirma que, a principis de maig de 1938, durant l’Ofensiva de Llevant i amb el front estabilitzat a les Coves de Vinromà, es va instal·lar en el Pla de l’Arc un aeròdrom improvisat.
A d’ell acudiren uns 90 aparells entre caces i bombarders. La seua activitat cessà el 22 de maig degut a l’avanç de les tropes sublevades. Per tant, encara que a l’indret va existir un camp d’aterratge, no es pot parlar d’un aeròdrom de campanya com a tal, degut a la mancança d’infraestructures i al breu període cronòlogic que va estar actiu.

Bibliografia i fonts

AHEA. Valdaba (Castellón), 7-5-1937. Exp. A 1933.
FABREGAT, Rafael (2013), «Cabanes en la Guerra Civil», El último Condill, blog, 28-1-2013.

Catí

Localització

Nom oficial: Aeródromo de Catí
Situació: 6 km al SO
Paratge: la Vall dels Cirerers / les Llacunes

Dades històriques

Regió aèria: quarta
Sector: tercer
Classificació: eventual
Codi republicà: 434
Codi sublevat: 5701

Plànol de l’aeròdrom. AHEA, A 11777.

Descripció

Tipus de terreny: argilós i inundable
Tipologia i mesures de les pistes: planta longitudinal de 1.400 x 250 m
Elements: a excepció dels refugis, totes les construccions foren rehabilitades. A l’est del camp, en l’anomenat Mas de Roblasco, hi havia barracons, la cuina, un refugi antibombes de 250 kg, l’aljub i un pallar. En el Mas de la Piga (o el de Maria Conill) estava el polvorí. En el Mas Vell s’instal·là la casa de pilots i, en el camí d’accés, es va construir un refugi elemental.

Ressenya històrica

A penes es conserva documentació històrica sobre el camp. Se sap que va ser emprat per a donar suport al Front de Terol; per tant, es podría considerar que la seua construcció esdevindria a cavall entre els anys 37-38. Amb l’avançament de les tropes durant l’Ofensiva de Llevant, l’aeròdrom va ser abandonat.

Memòria

Elements conservats: el paisatge del camp encara era visible dècades després del final de la contesa i, en l’actualitat, el seu traçat perdura en la delimitació d’alguns bancals. Amb tot, els elements millors conservats són els masos rehabilitats, els quals romanen tots en un bon estat de conservació. També es conserva en bon estat el refugi antibombes situat en el Mas Vell.

Projectes de recuperació: cap

Fotografia aèria del Vol Americà de 1956 on es veu l’espai que ocupava el camp. ICV.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Catí, 1946 (?). Exp. A 11777.