Barracas

Localització

Nom oficial: Aeródromo de Barracas
Situació: 3,5 km al S
Paratge: el Campo

Plànol de situació. AHEA, A 11711.

Dades històriques

Regió aèria: quarta
Sector: quart
CLassificació: permanent
Codi republicà: 442 (1937), 445 (juny 38)
Codi sublevat: 6141 (altres: 4301, 6391)

Descripció

Tipus de terreny: argilós i molt rocós però no inundable
Tipologia i mesures de les pistes: planta en forma de T amb dues pistes d’aterratge, una de 1.120 x 280 m, apta per a aparells més voluminosos, i altra de 880 x 180 m
Elements: es rehabilitaren diverses masies, com la del Bollo, com a cos de comandament. La tropa s’instal·lava en una venta pròxima. També hi havia parideres que possiblement s’usarien com a polvorins i dipòsits. De nova planta es construiren fins a sis refugis, un d’ells antibombes situat prop de la Masia del Bollo. El camp comptava amb línia directa amb l’aeròdrom d’El Toro i amb el comandament de l’Exèrcit de Llevant, situat a Barracas

Plànol de l’aeròdrom. AHEA, A 11711.

Ressenya històrica

Per la seua proximitat (a penes es distanciaven 5 km), la història dels camps de Barracas i d’El Toro va estretament lligada. Amb ells es conformava el concepte d’aeròdrom doble; és a dir, dos aeròdroms independents però complementaris l’un amb l’altre. Aquesta gestió permetia acollir molts aparells en espais molt propers entre sí, així com compartir la logística i disposar d’una pista d’urgència davant un atac enemic directe.
La construcció de l’aeròdrom de Barracas es va realitzar entre octubre i novembre del 36. Fins a a la preparació de l’Ofensiva de Terol, a penes va tindre activat. A partir d’aleshores es trobaven uns 60 aparells entre aquest camp i el d’El Toro, el que va significar la major concentració d’avions en la província de Castelló fins a eixe moment.
Durant la Batalla de Terol va tenir el seu major punt d’activitat i va sofrir gran quantitat de bombardejos, sent especialment important l’efectuat el 22 de gener, que el deixà inservible durant diversos dies.
Finalitzada la Batalla de Terol i amb els inicis de l’Ofensiva cap al Mediterrani, en març de 1938 començà de nou a ser un camp molt actiu. El 21 de maig però, ambdós camps foren abandonats degut a la proximitat del front, emprant-se tan sols en cas d’emergència. Finalment, el 19 de juliol els aeròdroms foren ocupats per les tropes rebels

Fitxa del vol de reconeixement sobre l’aeròdrom del 13 de gener de 1938. Les marques corresponen als aparells allí situats. AHEA, A 11711.

Memòria

Elements conservats: de l’aeròdrom queden vestigis en la toponímia «el Campo», a més de la Masia del Bollo, encara amb us per a tasques agrícoles. El refugi antibombes va desaparéixer sota les obres de l’autovia Mudèjar

Projectes de recuperació: cap

Ortofoto amb toponímia on se situava l’aeròdrom. ICV.

Masia del Bollo en l’actualitat. Manuel Carreres, 2018.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Barracas, 1938. Exp. A 11711.
AHEA. Barracas – San Agustín, 1937. Exp. A 1933.
IZQUIERDO GÓMEZ, Francisco, «Los aeródromos de Barracas y El Toro durante la Guerra Civil española», a TERUEL NAVARRETE, Francisco (coord.), Estelas en el cielo. Alcublas, 1938, Alcublas, Ayuntamiento de Alcublas, 2010, pp. 105-123.
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, “La aviación en Castellón en 1936-1939”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, nº 77, 2001, pp. 585-600.

El 11 de noviembre se inauguró un nuevo aeródromo en la provincia de Castellón, el de Barracas, que albergó una unidad operativa de primera línea, la 1ª escuadrilla del Grupo 26 de cazas Polikarpov I-15 “Chatos”.[1]

[1] SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, “La aviación en Castellón en 1936-1939”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, nº 77, 2001, pp. 585-600 [587].