Localització
Nom oficial: Aeródromo de Liria
Situació: 4 km al NO
Paratge: les Carrasses / el Batle
Plànol de localització. AHEA, A 11909.
Dades històriques
Regió aèria: quarta
Sector: segon
Classificació: semipermanent
Codi republicà: 424 (des de 1937), AX-02 (desembre 38)
Codi sublevat: 6951
Fotografia aèria amb el perímetre de l’aeròdrom. AHEA, A 11909.
Descripció
Tipus de terreny: argilós, un poc dur, amb herba, apegalós i inundable en parts de la zona sud
Obstacles i emmascarament: la lloma de la Minguilla a l’oest. A l’arbreda del sud s’amagaven els bidons de combustible
Tipologia i mesures de les pistes: forma poligonal amb una extensió màxima de 1.750 x 1.000 m amb dues pistes formant X o aspa
Elements: al sud del camp s’encontrava un magatzem, el cos de guàrdia i un regufi antibombes amb capacitat per a 150 persones. Havien diversos refugis elementals en el linde. En les rodalies havien polvorins i dipòsits. Segons sembla, també comptà amb hangars i tallers dels quals no hem trobar cap informació. Comptava amb telèfon i telègraf, llums de límit i corrent per transformador.
Plànol del camp. AHEA, A 11909.
Ressenya històrica
La construcció de l’aeròdrom deuria produir-se sobre finals de novembre de 1936 i, des d’eixos moments, es va convertir en un dels camps més importants de la zona degut a la seua situació estratègica, prop de la capital valenciana i dels fronts. En maig del 37, junt amb el de Vilafamés, partiren unes esquadrilles per bombardejar els ports i infraestructures rebels a Mallorca (Larrazábal, 2001: 586).
A la Batalla de Terol va ser un aeròdrom clau, des de l’inici de l’ofensiva fins a la caiguda de la ciutat, instal·lant-se una mitjana de 20 aparell diaris de forma continuada fins el 25 de febrer. Posteriorment, durant l’Ofensiva de Llevant, a Llíria, Sagunt, Camporrobles o Villar -és a dir, els camps més allunyats del front-, hi hagueren diverses esquadrilles de forma permanent.
El 26 de juliol del 38 el camp fou evacuat i el generador elèctric retirat. No obstant això, el 8 d’octubre va ser bombardejar sofrint grans destrosses.
Memòria
Elements conservats: en els 60, bona part de les infraestructures històriques van estar destruïdes per la construcció d’un nou aeròdrom i, ja en el segle XXI, per l’ampliació del polígon industrial. No obstant això, en l’actualitat encara es conserven gran quantitat d’elements al voltant del camp de Llíria, tant del propi aeròdrom com del sistema defensiu que l’envoltava. Del camp d’aviació destaquen tres refugis elementals, un al nord, prop del camí de la Yesa (el qual ha estat netejat i es conserva a la perfecció), i dos en la lloma de Carrasses. En ella, a més, també es conserven trinxeres, un punt de vigilància i un niu de metralladora. Al Coto del Izquierda s’encontra un polvorí, de grans dimensions i en molt bon estat de conservació. I al Cabeço de l’Àguila (o Collaico de los Perros), a la lloma de Sant Gerardo i a la del Caramelló, es conserven més trinxeres, nius de metralladora i antiaeris.
Projectes de recuperació: encara que no s’ha realitzat cap actuació sobre els béns de l’aeròdrom, sí s’ha conformat un inventari de tots els elements de la guerra enclavats al terme municipal. A més a més, en 2018 es realitzaren les I Jornades de Memòria.
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Liria, 1938-1940. Exp. A 11909.
ROMERO, Pepe, «El Campo de Aviación de Llíria», a La Guerra Civil en Llíria, blog, 11-11-2007.
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, «La aviación en Castellón en 1936-1939», Boletín
de la Sociedad Castellonense de Cultura, nº 77, pp. 585-600. [586]
Altres recursos
Conferència sobre l’aeròdrom de Llíria realitzada per Manuel Civera Salvador, alcalde de Llíria, realitzada en el Museu Històric Militar de València el 17 de febrer de 2018:
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 