Manises

Localització

Nom oficial: Aeródromo de Manises
Situació: 1 km al S de Manises / 8,5 km a l’O del centre de València

manises_100_9115_b

Plànol de localització. AHEA, A 11925.

Dades històriques

Regió aèria: quarta (cap de regió)
Sector: segon (cap de sector)
Classificació: permanent
Codi republicà: 421 (des de 1937), AX-05 (desembre 38)
Codi sublevat: 7221

manises_100_9150_b

Fotografia aèria amb el camp delimitat. AHEA, A 11925.

manises_plano_CDMH_b

Plànol de l’aeròdrom en 1938. Centro Documental de la Memoria Histórica, Mapas y Planos, 26,68. Imatge extreta del blog Los Archivos Secretos de Quart de Poblet.

Descripció

Tipus de terreny: argilós, compacte, dur i amb un poc d’herba
Tipologia i mesures de les pistes: polígon irregular d’uns 1.100 x 900 m amb tres pistes
Elements: per ser un aeròdrom existent abans del conflicte, ja existien diverses estructures que foren emprades per l’Exèrcit republicà, i que a més foren ampliades. El principal conjunt d’elements se situava a l’extrem nord-est, on es trobava la torre de control i un hangar de 40 x 30 m; de nova planta es construiren allotjaments per a la tropa, amb capacitat per a 70 persones, pavellons de serveis generals i lloc de comandament. Tots comptaven amb electricitat i, el de serveis, amb telèfon enllaçat amb València, La Señera i Llíria.
A l’indret també es disposava d’un refugi anti bombes per a 250 persones, construït a vall oberta coberta i 4 dipòsits de combustibles amb capacitat per a 21.000 litres. Pel perímetre es trobaven 7 refugis elementals per a 50 persones cadascun, un polvorí de formigó de 70 m2 i xicotets dipòsits.

manises_100_9118_b

Plànol detallat del camp. AHEA, A 11925.

Ressenya històrica

El primitiu aeròdrom de Manises es va posar en funcionament en 1933 i, l’any següent, va començar el primer vol regular. Amb l’inici de la contesa, tots els aparells de l’Aero Club i de particulars que allí es trobaven foren requisat; també, bona part del material bèl·lic aeri que estava ubicat en l’aeròdrom de Los Alcázares (Múrcia) va ser enviat allí (Sánchez, 2001: 59).
Durant els primers mesos del conflicte es compaginaren les activitats civils i militars; aquestes darreres constarien de vols de reconeixement i d’observació o per abastir els fronts llunyans existents.
Amb l’inici de les incursions aèries per part de l’aviació italiana, l’aeròdrom va servir per defensar la capital valenciana davant els atacs cap a les principals infraestructures de la ciutat. Alhora, les esquadrilles de caces i bombarders també sortien cap al front de Terol; en el temps que durà l’ofensiva i la batalla l’aeròdrom va estar especialment actiu, situant-se en l’indret de forma permanent fins a 100 aparells. Mesos després, durant l’Ofensiva de Llevant, Manises va ser un camp decisiu per a totes les operacions de defensa del territori valencià.
Haver sigut un aeròdrom existent abans de la Guerra, la seua importància (va ser cap de regió i de sector) i la proximitat amb València van permetre a Manises continuar sent una infraestructura aeroportuaria de gran rellevància. Precisament això provocà que, degut a diverses amplions i millora de les instal·lacions, per convertir-lo en l’actual aeroport modern, tots els elements del primitiu aeròdrom desaparegueren al llarg de les dècades següents.
Com a elements logístic, a pocs quilòmetres de Manises, a Torrent, se situava l’hospital del Vedat que, en funcionament des de març de 1937 fins a juliol del 38, va ser el primer de l’Arma d’Aviació (Rubio, 2013). La principal funció era prestar atenció mèdica als pilots republicans ferits en combat.
Així mateix, a la població de Godella s’instal·laren diverses escoles, com l’Escola de Mecànics de l’Exèrcit de l’Aire o l’Escola Popular de Guerra núm. 4 com Acadèmia de Sapadors i de Transmissions (Ferrer, 2011 i Crespo, 2019).

manises_Aerodromo-de-Manises-en-Marzo-1937

Vista de les infraestructures de l’aeròdrom. Març-abril 1937. Arxiu Juan Arráez Cerdá.

Memòria

Elements conservats: cap
Projectes de recuperació: cap

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Manises, 1937-1955. Exp. A 11925.
ALBA PAGÁN, Ester, «Del aeródromo al aeropuerto: El Altet y Manises», a AGUILAR, Inmaculada (coord.), 100 años de historia de la aviación en la Comunitat Valenciana, València, Conselleria d’Infraestructures i Transport, 2010, pp. 113-133.
CRESPO, Juanjo, «La ‘medalla del deber’ que se ganó en Godella», esdiario, 9-2-2019.
FERRER, José, «Un aeropuerto clave en la defensa de Valencia», Levante-EMV, 18-7-2011.
GONZÁLEZ, Javier, «La represión republicana en Quart y un plano del aeródromo en 1938», Los Archivos Secretos de Quart de Poblet, blog, 25-4-2016.
RUBIO, Guillem, «Hospital Médico-Quirúrgico de El Vedat. Arma de Aviación (Cuerpo de Sanidad Aérea)», Ícaro. Boletín informativo de la Asociación de Aviadores de la República, 111, juliol 2013, pp. 13-14.
SÁNCHEZ MARTÍN, Carlos Javier, «La guerra aérea en el Alto Palancia durante el conflicto civil (1936-1939)», Boletín del Instituto de Cultura Alto Palancia, nº 13, juliol 2001, pp. 53-70.

fletxes_trans