Localització
Nom oficial: Aeródromo de La Rabasa
Altres denominacions: Alicante
Situació: 5 km al N d’Alacant / 1,5 al S de Sant Vicent
Paratge: la Rabassa
Dades històriques
Regió aèria: quarta
Sector: primer (cap de sector)
Classificació: permanent
Codi republicà: 411 (des de 1937), AZ-05 (desembre 38)
Codi sublevat: 8721 (altres: 6008)
Descripció
Tipus de terreny: dur, pla, amb herba, de naturalesa argilosa-arenosa, no inundable ni relliscós
Obstacles i emmascarament: visible des de l’aire; els aparells podien ocultar-se al sud-est del camp. Sense obstacles d’entrada. El camp tenia llums de límit, projector d’aterratge i aerofar
Tipologia i mesures de les pistes: polígon irregular amb mesures de 1.350 x 1.050 m
Elements: es tractava d’un dels aeròdroms valencians més importants, amb la qual cosa, disposava de totes les infraestructures necessàries i defensa antiaèria i terrestre. Al nord, es trobava l’hangar i les principals edificacions, així com des de finals del 36, també les instal·lacions d’indústries aeronàutiques de la SAF-15. Junt a d’ells, hi havien dos refugis contra bombes construïts en mina amb capacitat per a 300 persones cadascun. Els polvorins se situaven a est i oest de les pistes. A l’oest, l’enllaç propi de la línia ferroviària d’Alacant-Madrid. Al sud se situava el quarter de la Rabassa, amb pavellons per a oficials i per a tropa. Finalment, per tot el perímetre estaven disposats refugis elementals per a 30 persones, nius de metralladores antiaèries i búnquers.
Ressenya històrica
A l’indret on es va assentar la Rabassa ja existia un primitiu aeròdrom, construït en 1919 sobre els terrenys de l’antic camp de tir nacional, el qual estigué operatiu fins a 1927. En eixos moments, totes les instal·lacions es traslladaren al camp d’aviació de l’Altet.
Amb l’inici de la guerra, el vell camp d0aviació fou reutilitzat, establint-se el nou aeròdrom de la Rabassa. Estava estretament relacionat amb la defensa litoral, la ciutat d’Alacant i les indústries de guerra, en especial l’aeronàutica de la SAF-15; precisament per la instal·lació de la factoria, el camp també serviria, junt amb el d’Onil, per a provar els nous aparells construïts i reparats.
Amb motiu dels constants bombardejos sobre la capital, el port o l’aeròdrom, en hivern del 37 es decidí deslocalitzar la SAF-15 arreu de la província. Amb aquest moviment, la Rabassa centrà els seus esforços en defensar la ciutat d’Alacant i les seues infraestructures. No obstant, fins a l’estiu del 38 encara es mantindrien alguns tallers que foren traslladats definitivament després d’un bombardeig. Una vegada finalitzada la guerra l’aeròdrom continuà en funcionament per a serveis militars.
A mitjans dels 40 es construiria la torre de control, l’edifici de passatgers i nous hangars, a més d’obrir-se al tràfic civil sense abandonar la vessant militar. En 1967, amb la inauguració de l’aeroport de l’Altet, la Rabassa tancà les seues portes. Moltes de les instal·lacions dels anys 40 encara romanen en peu dins del perímetre de la Universitat d’Alacant.

Bombardeig sobre el camp realitzat per l’Aviazzione Italiana. Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare.
Memòria
Elements conservats: l’estructura de l’hangar; així com diversos nius de metralladora i búnquers en els voltants de les llacunes de Rabassa, dos polvorins, una caseta de guàrdia refugis, paredons, etc. Totes les estructures han estat recollides en l’article monogràfic de Paco Alcolea i en el mapa de restes de la Guerra Civil en la província d’Alacant creat per Manuel Aliaga.
Projectes de recuperació: l’estructura de l’hangar es va convertir en un dels jardins botànics de la Universitat d’Alacant.

Estructura de l’hangar, rehabilitada com a jardí. Foto: UA, 2011.
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo La Rabasa, 1939-1951. Exp. A 12012.
ALCOLEA, Paco, «Aeródromo de Rabasa», No les olvidamos, blog, 2014.
GONZÁLEZ DE PABLO, Mariano, «La Hispano-Suiza Aviación – Guadalajara-Alicante (1936-1939)», Alicante Vivo, 31-3-2010.
JESÚS, «El aeródromo de Rabassa», Alicante Vivo, 13-3-2007.
PEÑA LIGERO, Ángel, Historia del aeródromo de La Rabasa, Cercle d’Estudis Sequet però Sanet, Sant Vicent del Raspeig, 2015.
«Torre de control y hangar», Fichas de los edificios del campus de la Universitat d’Alacant.