Xixona

Ressenya històrica

Es tracta d’un aeròdrom de difícil descripció ja que molts autors sí confirmen la seua existència (Salas Larrazábal va ser el primer d’ells). No obstant això, es desconeix la seua ubicació si és que alguna vegada va existir.
Possiblement, el camp es va projectar i es van començar a explanar alguns terrenys, motiu pel qual apareix en la documentació republicana. A principis de 1937 –o finals del 36–, era suprimit per «no existir en dicho lugar terreno apropiado para la construcción del mismo» (AGMAV, C.1113,5,2 / 3); però, a finals de 1937, encara apareixia com un aeròdrom eventual del primer sector.

Bibliografia i fonts
AGMAV, Plantillas de organización y plantillas en la actualidad, ca. gener 1937. C.1113,5,2 / 3.

Paterna

Plànol de localització. AHEA, A 11984.

Ressenya històrica

Acceptar o no l’existència de l’aeròdrom de Paterna resulta francament difícil. Per una banda, cap de les investigacions publicades sobre aviació durant la Guerra Civil l’anomena. En contraposició, l’Exèrcit sublevat el documentava entre Quart i Godella, i amb diversos aparells en març de 1937 (AHEA, A 11984), aspecte pel qual, possiblement, els voltants foren bombardejats el 6 i 7 de març (González, 2013).
Encara que hi ha documentació que assegura que el camp respon a l’aeròdrom de Manises, allò cert és que en diversos plànols el situen darrere del quarter de l’11é Regiment Muntat d’Artilleria, en les rodalies del Paredó d’Espanya, coincidint en l’indret on, el 5 de setembre de 1909, es va produir el primer vol a motor en Espanya (Aguilar; Oller, 2008).
Per aquestes raon, no es descarta pensar que, a l’indret, s’instal·laria un xicotet camp de socorro que donara cobertura tant a la ciutat com al proper aeròdrom de Manises.

Bombardeig del 7 de març de 1939. Ufficio Storico dello SME. Imatge extreta del blog: Los Archivos Secretos de Quart de Poblet.

Fotografia aèria del Vol Americà de 1956 de l’espai que ocuparia l’antic aeròdrom. ICV.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Paterna, s/f. Exp. A 11984.
AGUILAR CIVERA, Inmaculada; OLLER GARCÍA, Julián, El primer vuelo a motor en España. Paterna, 1909, València, Conselleria d’Infraestructures i Transport, 2008.
GONZÁLEZ, Javier, «Quart bajo las bombas», Los Archivos Secretos de Quart de Poblet, blog, 18-7-2013.

Casinos

Ressenya històrica

Es tracta d’un camp d’aviació que l’Exèrcit sublevat tenia documentat amb la referència 6673. En realitat es tractava d’un camp de cimbell per a confondre a l’enemic i protegir els importants aeròdroms de Llíria i Villar de l’Arzobispo, ja que se situa al bellmig de tots dos.
No obstant això, en gener de 1938 es ressenyen aparells en el camp, però podria considerar-se una confusió amb el camp de Villar o de Llíria. Siga com fos, la realitat és que no es tractaria d’un aeròdrom de campanya amb les seues infrastructures.

Plànol de situació. AHEA, A 11768.

Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Casinos, s/f. Exp. A 11768.

Cabanes

Ressenya històrica

L’aeròdrom de Cabanes va ser, en realitat, un camp d’aterratge improvisat que estigué en funcionament durant el mes de maig de 1937. Segons documentació sublevada, el 7 de maig es confirma que, el 12 de març, s’havien iniciat els treball de construcció d’un camp en Valdaba (la Vall d’Alba), situat entre aquesta població i Benlloc (AHEA, A 1933).
El més probable és que aquests treballs no arribaren a produir-se (almenys no en la seua totalitat) i que tan sols s’explanaren els terrenys. Açò és el que es desprén d’altres investigacions (Fabregat, 2013) on s’afirma que, a principis de maig de 1938, durant l’Ofensiva de Llevant i amb el front estabilitzat a les Coves de Vinromà, es va instal·lar en el Pla de l’Arc un aeròdrom improvisat.
A d’ell acudiren uns 90 aparells entre caces i bombarders. La seua activitat cessà el 22 de maig degut a l’avanç de les tropes sublevades. Per tant, encara que a l’indret va existir un camp d’aterratge, no es pot parlar d’un aeròdrom de campanya com a tal, degut a la mancança d’infraestructures i al breu període cronòlogic que va estar actiu.

Bibliografia i fonts

AHEA. Valdaba (Castellón), 7-5-1937. Exp. A 1933.
FABREGAT, Rafael (2013), «Cabanes en la Guerra Civil», El último Condill, blog, 28-1-2013.