Elements logístics

Llocs de comandament

Junt a les pistes d’aterratge i els refugis, els llocs de comandament eren els elements de major importància en els aeròdroms. En ells se situava la direcció militar i les instal·lacions necessàries per a coordinar l’activitat del camp, la relació amb els camps del voltant i conèixer la situació dels moviments enemics.
A grans trets, els llocs de comandament construïts de nova planta són edificis de pedra i morter amb planta longitudinal i coberta a dues aigües amb teules. Les obertures són verticals amb llinda; hi ha entre dos i cinc finestres -segons grandària del parament- i la porta principal està a la façana que dóna als refugis. Pels detalls singulars es poden definir tres agrupacions diferenciades.
Les que presenten una planta longitudinal molt marcada, com els d’El Toro, Biar o la Pobla del Duc. Les façanes, amb tonalitat ocre, tenen un sòcol corregut en la part inferior i un fris ras en la superior; les façanes laterals estan rematades per un frontó amb un òcul. Les que presenten unes dimensions longitudinals més quadrangulars, com els camps d’Utiel, Requena o Camporrobles. La principal particularitat és que a l’edifici se l’adossa una xicoteta cuina; a les façanes curtes no hi ha fris ni frontó definit, però manté l’òcul circular. Les que presenten uns edificis de menors dimensions. Són els commandaments de Vistabella o Ares del Maestrat. La diferència amb la resta és la seua senzillesa, ja que no hi ha sòcol, frontó ni òcul.
Més enllà d’aquesta enumeració, es troben els llocs de comandament ja existents abans del conflicte (Castelló, Manises i l’Altet) els quals tenien edificis de dues altures amb una xicoteta torre de control annexada, seguint la tendència de la primera generació d’aeròdroms.

Llocs de guàrdia, quarters i barracons

La tipologia dels llocs de guàrdia i de vigilància de nova planta era senzilla. En general, es tractava de xicotetes edificacions de pedra i morter cobertes a una aigua. Així són per exemple, els llocs conservats a Camporrobles, Alcalà, Onil o l’Altet.
La majoria dels quarters de tropa eren edificis rehabilitats en els masos propers o en cases del poble; encara que es troben exemples de nova planta, com a Montroi, Camporrobles i Villar de l’Arzobispo. Aquest darrer, constitueix el millor exemple conservat del territori valencià.
Els barracons eren unes construccions complementàries, alçats generalment en fomirgó o fusta, s’instal·laven prop del lloc de comandament. Servien per allotjar temporalment el personal de tropa i el volant o com un porxo per protegir-se del temps.

Altres elements logístics

Hangars

Pocs camps valencians comptaven amb aquest tipus d’infraestructura. En general els avions se situaven pel perímetre del camp, amagats entre els arbres. Els camps que comptaven amb elles eren els ja existents (Castelló, Manises i l’Altet), a més de la Rabassa i Llíria.
Hi ha dos tipus d’hangars: els coberts a dues aigües simètriques amb el portó situat al capdavant; i els coberts a dues aigües asimètriques, de planta longitudinal molt marcada i grans portons en la par davantera. La seua estructura estava totalment realitzada amb ferro reblonada i cargolada.

Polvorins i dipòsits

Tal com es recomanava en les directrius de construcció de camps, els polvorins i dipòsits de combustible havien d’estar situats lluny dels principals edificis i de les pistes d’aterratge. Però no sempre era així. Hi havia polvorins ubicats dins del camp i el combustible s’amagava en bidons en els marges del voltant.
No obstant això, la majoria de polvorins i dipòsits s’instal·laven en masies i corrals habilitats, però també se’n construïen de nova planta. Per a tal fi s’excavava una cova artificial aprofitant el tàlveg de les llomes. L’interior podria tenir una sola estància o diversos corredors.

Cuines, pous i aljubs

Generalment, les cuines estaven instal·lades en l’interior de les masies rehabilitades o en dependències dels quarters de tropa o de comandament, així com en estàncies annexades a aquestes; encara que també podien estar en edificis aïllats, com a Vilafamés o Ares. Els pous i aljubs eren imprescindibles per a disposar d’aigua permanentment. Solien situar-se en el perímetre del camps i, encara que alguns d’ells ja existien abans de la contesa i foren aprofitats, la majoria van haver de realitzar-se.

Torres transformadores

Les torretes de transformació elèctrica tenien la funcionalitat pròpia de transformar l’energia, servir de torre de telecomunicacions i també com a torre de guaita. Hi ha constància documental de torres als camps de Manises, l’Altet, la Rabassa, Castelló, Llíria, Monòver, Requena o Vilafamés. Aquestes, tal com en l’actualitat, eren xicotetes edificacions de planta quadrada amb diverses altures.