Amb la intenció de reduir costos i per qüestions logístiques, les masies, ventes, corrals, pallers i paridores, entre d’altres elements etnològics que formaven part del paisatge, van ser rehabilitats en temps de guerra per a donar cobertura als camps d’aviació. Aquestes arquitectures tradicionals ocupades van ser, en realitat, les que constitueixen el major nombre d’elements que es feien servir als aeròdroms. Al seu interior s’instal·laren cossos i quarters de comandament, quarters de tropa i de personal volant, llocs de guàrdia, polvorins o dipòsits; és a dir, foren rehabilitats per a qualsevol necessitat relacionada en el camp d’aviació.
Les masies més properes i amb millor visibilitat cap a les pistes solien estar destinades al lloc de comandament i també per a alguna guarnició de soldats. Quan es tractava d’heretats importants, la distribució del seu interior estava compartimentada entre la part senyorial i la de servei; molt possiblement, el cos de comandament se situaria en la zona noble de la casa, i la tropa en la més humild. Els principals exemples els tenim a les masies de Lo Monte a Pilar de la Horadada), La Coronela al camp de Caudete (Villena), la Masia del Rei al de la Senyera o la Casica de Roger al de Villar de l’Arzobispo.
En alguns casos va coincidir que en les rodalies i perímetres dels camps se situava un conjunt de masos. Aleshores es rehabilitaven tots i se lis atorgava a cadascun una funcionalitat. Són els casos de Fontanars dels Alforins, Sinarcas, Alcublas, Alcalà de Xivert, Requena, Sagunt sud o Vistabella del Maestrat.
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 