Localització
Nom oficial: Aeródromo de Camporrobles
Altres denominacions: Mira
Situació: 3,5 km a l’O
Paratge: el Atascadero
Plànol de situació. AHEA, A 11750.
Dades històriques
Regió aèria: setena
Sector: segon
Classificació: eventual
Codi republicà: 723 (des de 1937), CX-03 (desembre 38)
Codi sublevat: 6932
Fotografia aèria amb la delimitació del camp. AHEA, A 11750.
Descripció
Tipus de terreny: argilós amb un poc d’arena
Obstacles i emmascarament: —
Tipologia i mesures de les pistes: planta quadrangular amb mesures de 970 x 1.115 m i dues pistes conformant una L
Elements: les principals estructures se situaven al nord, on s’enclavava el lloc de comandament i de guàrdia, el pavelló de tropa i dos refugis antibombes per a 150 persones. Al sud, fora del perímetre, se situava el polvorí
Plànol de l’aeròdrom. AHEA, A 11750.
Ressenya històrica
En realitat, gran part de l’espai del camp se situa en el municipi de Mira (Conca); el nom de Camporrobles es deu a ser una població de major envergadura i l’indret on se situaven els habitatges de la tropa.
Pel que sembla, el camp es va construir durant els primers mesos de 1937. Durant els primers mesos, l’aeròdrom servia com a descans als aparell de les batalles de Madrid, Brunete i Guadalajara (Requena, 2006). Amb la Batalla de Terol va tenir la seua major activitat; d’ell partien les missions de bombardeig i observació del front. També va estar actiu durant l’Ofensiva de Llevant sent, l’acció més coneguda, el 2 de juny de 1938, on partiren 9 katiuskes per a bombardejar l’aeròdrom de La Sènia, ja en mans sublevades (Soriano, 2016: 171-178). El 25 de juliol es va abandonar.
No obstant el seu abandonament, l’indret va continuar sent camp d’aviació. A mitjà segle es va reformar, construint dos pistes en forma de creu. Finalment, en juliol de 1965 es va suprimir el desplegament militar i es tornaren els terrenys als propietaris.
Lloc de comandament. Manuel Carreres, 2018.
Memòria
Elements conservats: encara es conserven diversos elements com, per exemple, el lloc de comandament. En ell encara es manté la distribució interior, però el sostre ha caigut. Prop se situa una xicoteta caseta de guàrdia. Al sud d’aquests elements està el polvorí, excavat en la roca i amb una entrada realitzada en rajoles; el qual es conserva en molt bon estat. A la serra del Molón es conserva l’observatori relacionat en el camp.
Projectes de recuperació: cap
Polvorí. Elena Bosque, 2017.
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Camporrobles, 1937-1956. Exp. A 11750.
FERRER REQUENA, José, «Camporrobles fue la base de importantes misiones aéreas de la II República», Levante-EMV, 18-8-2006.
SORIANO SIERRA, Olivier, «El aeródromo de Mira/Camporrobles», a La historia de Mira, autoedició, pp. 171-178.
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 