Ressenya històrica
«La falta de datos no permiten localizarlo» és la única informació que apareix a l’expedient del camp d’aviació (AHEA, A 11811), junt a la seua referència (6941) i un plànol sense ubicació.
I és que el terme de Chulilla és massa accident i sense cap planura per ocupar aquest tipus d’infraestructura. Possiblement es confondria amb el de Villar de l’Arzobispo.
Plànol de situació de Chulilla. AHEA, A 11811.
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Chulilla, s/f. Exp. A 11811.
Ressenya històrica
Des de l’espionatge sublevat es va considerar durant gran part del conflicte la
seua autenticitat. Apareix en diverses enumeracions amb distintes referències (5214 o 6401) i es va arribar a dir que era gran i estava emmascarat (AHEA, A 134).
Apareix per primera vegada citat a l’obra de Salas Larrazábal (1969), encara que investigacions posteriors ja confirmen la seua no existència (Sánchez, 2010).
Bibliografia i fonts
AHEA. Resumen de información sobre la provincia de Castellón menos la capital, s/f. Exp. A 134.
SÁNCHEZ MARTÍN, Carlos Javier, «La aviación militar durante la Guerra Civil en la región levantina», a AGUILAR, Inmaculada (coord.), 100 años de historia de la aviación en la Comunitat Valenciana, València, Conselleria d’Infraestructures i Transport, 2010, pp. 167-188.
Ressenya històrica
L’aeròdrom d’Onda era, si més no, una confusió i apropiació de l’aeròdrom de Betxí. A la documentació sublevada (AHEA, A 22) es conserva el plànol de localització on es fixa l’indret on se situa el camp de Betxí; en altres documents s’esmena com a Onda-Villarreal.
Aquesta confusió història produïria que Salas Larrazábal (1969: 216-217) puntualitzara l’existència dels dos aeròdroms i, per defecte, ha anat continuant en diverses investigacions i articles posteriors.
Plànol de situació de l’aeròdrom d’Onda (Betxí). AHEA, A 11715.
Bibliografia i fonts
AHEA. Campos de aviación rojos, 31-8-37. Exp. A 22.
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, La guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente, Barcelona, Ariel, 1969.
Ressenya històrica
La població de Lucena del Cid (Llucena) apareix representada en un mapa de «los aeródromos rojos», datat el 21 d’abril de 1938 (AHEA, A 14). Suposadament coneixedor d’aquest mapa, entre d’altres, Salas Larrazábal (1969: 216-217) l’empraria per a conformar un mapa complet dels camps d’aviació republicans. La seua obra seria estessa i citada en la majoria d’investigacions i articles posteriors, les quals incloïen a Llucena com a localitat amb aeròdrom.
No obstant això, no apareix en cap altra documentació de cap dels dos exèrcits. A més a més, no existeix espai físic per instal·lar un camp d’aviació en els voltants de l’accidentada localitat. Per tot això, podem assegurar que no va existir tal aeròdrom i que, la seua referència, es referiria a alguna qüestió logística.
Bibliografia i fonts
SALAS LARRAZÁBAL, Jesús, La guerra de España desde el aire: dos ejércitos y sus cazas frente a frente, Barcelona, Ariel, 1969.
AHEA. «Rote Flugplätze in der Levante» (Mapa de los aeródromos rojos en Levante), 1938. Exp. A 14.
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 