Localització
Nom oficial: Aeródromo de El Toro
Situació: -1 km al N
Paratge: la Hoya del Campillo
Plànol de situació. AHEA, A 12088.
Dades històriques
Regió aèria: quarta
Sector: quart
Classificació: eventual
Codi republicà: 443 (1937), 446 (juny 38)
Codi sublevat: 6142
Fotografia aèria on es visualitza el camp. AHEA, A 12088.
Descripció
Tipus de terreny: bla, pla i inundable per la part central.
Tipologia i mesures de les pistes: aeròdrom en forma d’X o aspes amb dues pistes de 1.280 i 1.350 m de longitud per 200 m d’amplada cadascuna.
Elements: l’indret més important se situava al sud. Allí hi havia la caseta de guàrdia, el lloc de comandament i el refugi antibombes. Per tot el perímetre hi havien, com a mínim, tres refugis elementals. En la lloma de l’Horcajo, a uns 1,5 km al nord-oest, se situava un polvorí subterrani i un observatori de vigilància. Comptava amb línia directa amb el camp de Barracas.
Plànol de l’aeròdrom. AHEA, A 12088.
Ressenya històrica
El més probable és que el camp es construí en agost de 1937 amb la finalitat de crear un aeròdrom doble, junt amb el de Barracas. Aquest concepte permetia usar dos infraestraestures independents i, alhora, complementàries, aconseguint acollir molts aparells en espais molt propers entre sí, així com compartir la logística i disposar d’una pista d’urgència davant un atac enemic directe.
Durant mesos l’aeròdrom no va ser albirat per les tropes sublevades. De fet, fins al 20 de gener de 1938 no va ser «descobert» per la Legió Còndor en un vol de reconeixement. Des d’eixos moments, el camp començaria a ser atacat.
De la mateixa manera que el de Barracas, l’aeròdrom d’El Toro també participà molt activament des de la Batalla de Terol i fins a l’Ofensiva de Llevant. El 21 de maig, degut a la proximitat del front, el camp va ser abandonat i, el 19 de juliol, fou conquerit pels sublevats.
Conjunt amb el lloc de comandament i refugi. Manuel Carreres, 2018.
Memòria
Elements conservats: en l’actualitat es conserva en bon estat de conservació el conjunt del refugi antibombes i el cos de comandament, usat per a fins agrícoles. A la lloma del Horcajo, també resten vestigis del polvorí i de l’observatori.
Projectes de recuperació: cap
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo El Toro, s/f. Exp. A 12088.
IZQUIERDO GÓMEZ, Francisco (2010), «Los aeródromos de Barracas y El Toro durante la Guerra Civil española», a TERUEL NAVARRETE, Francisco (coord.), Estelas en el cielo. Alcublas, 1938, Alcublas, Ayuntamiento de Alcublas, pp. 105-123.
SÁNCHEZ MARTÍN, Carlos Javier, «La guerra aérea en el Alto Palancia durante el conflicto civil (1936-1939)», Boletín del Instituto de Cultura Alto Palancia, nº 13, Julio 2001, pp. 53-70.
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 