Localització
Nom oficial: Aeródromo de Monovar
Altres denominacions: el Manyar / el Fondó
Situació: 7 km a l’O
Paratge: el Pla del Fondó
Plànol de situació. AHEA, A 11930.
Dades històriques
Regió aèria: quarta
Sector: primer
Classificació: eventual
Codi republicà: 415 (des de juny 38), AZ-01 (desembre 38)
Codi sublevat: 8711
Fotografia aèria amb el perímetre del camp. AHEA, A 11930.
Descripció
Tipus de terreny: bo, pla, bastant dur i difícil d’inundar
Tipologia i mesures de les pistes: planta hexagonal irregular de dimensions màximes de 1.150 x 1.450 m amb dues pistes en forma de creu llatina
Elements: el principal edifici rehabilitat era l’almàssera-bodega de Florencio Pérez Hurtado, en la pedania del Fondó. Amb cabuda per a 200 persones, es van adequar algunes sales per als quarters de comandament i de tropa; també es va instal·lar llum elèctric i telèfon. En la pròpia pedania es va construir un refugi antibombes en mina, de 14 m de profunditat, i pel perímetre fins a deu refugis elementals amb capacitat per a 20 persones. Per a la defensa del camp s’instal·laren diversos nius de metralladora.
Croquis del camp. AHEA, A 11930.
Ressenya històrica
egons afirmen alguns autors (Valero, 2004) l’aeròdrom estava projectat i construït a mitjans de 1937; altres en canvi (Cerdá, 2014: 102) situen la seua construcció en octubre de 1938. Per la seua banda, la documentació sublevada de desembre del 38 afirma que és nou, mentre que en altres documents ja apareix esmenat en agost d’eixe any.
Siga com fos, allò cert és que la importància d’aquest camp d’aviació en la guerra és que, des d’ell, va partir l’últim govern republicà a l’exili. A finals de febrer de 1939, els dirigents de la República ocuparen les posicions Yuste (en la finca del Poblet a Petrer) i Dakar (uns xalets al sud d’Elda), allí feren les últimes reunions republicanes i, la nit del 5 al 6 de març, partiren els aparells cap a l’exili.
Memòria
Elements conservats: en l’actualitat, l’almàsser de Florencio Pérez es conserva habitada i en perfectes condicions. El més interessant és la conservació de les reformes realitzades per a fer-lo servir com a quarter. El refugi antibombes també es manté en perfectes condicions tant a l’exterior com a l’interior. Finalment, el niu de metralladora presenta signes de deteriorament però, no osbtant això, conserva perfectament la seua estructura.
Projectes de recuperació: des de l’Ajuntament de Monòver s’ha treballat per a valoritzar els elements de l’aeròdrom. A banda d’articles i conferències sobre el camp d’aviació, s’ha creat un projecte anomenat «El Fondó de Monòver i la II República» que inclou una ruta per la pedania del Fondó, on s’han instal·lat diversos panells informatius amb dades i àudios en codis QR, i follets de difusió.
Bibliografia i fonts
AHEA. Aeródromo de Mañar, El o Monovar, 1937. Exp. A 11930.
ALCOLEA, Paco, «Aeródromo del Fondó», blog No les olvidamos, 4-3-2019
CERDÁ ROMERO, Alicia, «El aeródromo de “El Fondó” de Monóvar», Revista del
Vinalopó, nº 17, 2014, pp. 101-111.
VALERO ESCANDELL, José Ramón, El territorio de la derrota. Los últimos días del gobierno de la II República en el Vinalopó, Petrer, Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, 2004).
CANDELA, Carles; OCHOA, Gabi, Desde un lugar donde nunca pasa nada, Dacsa Produccions, 2010.
Premsa
«El Consell destina 100.000 euros a la rehabilitación del aeródromo y los refugios antiaéreos de Monóvar», Monover.com, 15 març 2019.
«De Monóvar al exilio», Levante EMV, 5 març 2019.
«Ochenta años del exilio de Negrín y La Pasionaria desde el pequeño aeródromo de Monóvar», Alicante Plaza, 4 març 2019.
«El Consell deja sin fondos la recuperación del aeródromo y el refugio de la II República», Diario Información, 6 novembre 2018.
«De Monóvar al exilio», Diario Información, 4 febrer 2018.
«El aeródromo republicano de Monóvar», Alicante Press, 6 desembre 2014.
Altres recursos
Conferència d’Alicia Cerdá sobre l’Aeròdrom de Monòver:
Notícia d’Intercomarcal Televisió:
Aeròdroms valencians de la Guerra Civil 